El rectorat ocupat de la UB s’havia convertit en un símbol no només del moviment contra el Pla Bolonya sinó en un focus de resistència recolzat per molts moviments socials de Barcelona. A més el rectorat ocupat significava, com es reivindicava des del moviment estudiantil, una via de diàleg amb els estaments de la universitat per obrir un debat real sobre l’aplicació del Pla Bolonya. Recordem que fa poc menys d’un mes els i les estudiants de la UB van decidir en referèndum, amb un 93% a favor, aturar l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior i començar un debat. Un cop més les autoritats universitàries, amb Dídac Ramírez al capdavant, no només van ignorar els i les estudiants sinó que ara intenten acabar amb qualsevol mena de resistència als plans del Govern de privatitzar i implementar les polítiques neoliberals a la universitat.
Amb totes aquestes accions queda clar que tan el moviment estudiantil com els moviments socials estan creant amb les seves accions i protestes un problema polític al Govern d’Entesa que no poden continuar tolerant i que la única forma en que poden acabar amb ell és a través de la repressió més brutal. Els responsable directa de la repressió contra la tancada al rectorat de la UB és Dídac Ramirez, però alhora els responsables polítics d’aquesta situació son Josep Huguet, Conseller d’Universitats i membre d’ERC i el Conseller d’Interior, Joan Saura, membre d’IC-V. Sent més flagrant si cap la participació d’aquest últim ja fa temps en la repressió contra els moviments socials i de treballadors, per la seva contradicció evident entre el seu discurs “progressista” i a les seves pràctiques repressores i social-liberals.
I es que el Govern d’Entesa no es pot continuar permeten el luxe de tenir un debat públic i obert sobre el procés de Bolonya –que es el que reclamaven els i les estudiants. Saben que aquest procés no és res més que l’aplicació de més polítiques neoliberals, en aquest cas en l’àmbit educatiu, i que en el context de crisi en el que ens trobem han d’assegurar a les empreses i al mercat el màxim benefici possible. L’ensenyament i la universitat s’han convertit en una mercaderia més d’on en volen treure el màxim benefici. Però no és l’únic atac cap a l’ensenyament públic i de qualitat. L’aplicació de la LEC també forma part d’aquestes atacs i de el intent del Govern tripartir de pressionar als i les treballadores del sector per extreure’n més profit.
Davant de tot això, ara més que mai, els i les estudiants i els i les treballadores han d’entendre que un atac contra un d’aquest sectors és un atac directa contra tots i totes i que qualsevol derrota d’aquestes lluites contra la privatització de l’ensenyament, és una derrota de tots i totes. Primer a estat el moviment estudiantil, després seran els i les treballadores. Però més enllà d’això els moviments socials, i en aquest cas el moviment estudiantil, necessita unir-se en la lluita amb els i les treballadores. Davant la crisi econòmica els atacs contra tots els sectors creixeran cada dia, i només la solidaritat i la unió de les lluites des de la base els podrà aturar.
Per això la lluita contra Bolonya, però també la resta de les lluites, han de continuar amb més força que mai i entendre que la unió de totes elles serà el que ens donarà la força per vèncer. Alhora cal continuar plantejant respostes polítiques contra la privatització de l’ensenyament i crear, encara més si cal, un problema polític més gran del que tenen ara mateix. Sense deixar de mostrar la solidaritat activa amb tots i totes els reprimits i detinguts, cal també no caure en la trampa de la repressió i continuar lluitant amb demandes polítiques com s’ha estat fent fins ara, que sens dubte és el que fa més mal a un Govern que fa temps que ha declarat la guerra a qualsevol moviment d’oposició a les seves polítiques social-liberals.
Des d’En lluita ens unim al moviment estudiantil, als moviments socials i al moviment dels i les treballadores per participar activament des de la base i des de la unitat –creant sinèrgies– amb la resta de forces en una resposta al carrer, a les aules i als llocs de treball que permeti no només enderrocar Bolonya i la LEC, sinó fer front als efectes de la crisi. Alhora exigim la dimissió immediata de Didac Ramirez, rector de la UB, Josep Huguet, Conseller d’Universitats i de Joan Saura, Conseller d’Interior.
El primer pas per això serà la concentració d’avui a les 20h a Plaça Universitat en protesta pel desallotjament i la brutalitat policial dels Mossos d’Esquadra i també la vaga d’aquest dijous contra la LEC i Bolonya i la posterior manifestació a les 12h a Plaça Universitat.
Dimissió del Rector Dídac Ramírez!
Dimissió del Conseller d’Interior Joan Saura!
Dimissió del Conseller d’Universitats Josep Huguet!
Avui a les 20h i dijous 19 tots i totes al carrer!
No a Bolonya! No a la LOU! No a la LEC!
No a la repressió dels moviments socials!
Per un ensenyament públic i de qualitat!
En lluita
T'agrada el que diem? Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució
